Cala Pilar

És una de les platges menys accessibles de l’illa, fet que provoca un cert aïllament que la converteix en un dels llocs de la costa nord que millor es conserva. És una molt bona opció per qui busqui la tranquil.litat. La seva extensió és bastant amplia i els seus arenals són de tons daurats i rogencs. Molt a prop d’ella podem descobrir el Macar d’Alfurinet, una platja formada a la vorera per una catifa d’enormes pedres.

Per accedir a aquest idíl.lic paratge haurem d’agafar la carretera general fins a arribar al Km. 34, on ens desviarem cap a Cala Pilar. Després de deixar el vehicle a un aparcament ben senyalitzat, podrem gaudir de la gran bellesa d’un recorregut d’una mitja hora en direcció cap al nord. Una altra opció és arribar fins Ets Alocs i caminar vorejant la costa.

Fes un cop d'ull a:

 

SENDERISME A MENORCA, DE CALA A CALA.

Cala en Turqueta

 

Aquesta platja és un autèntic tresor natural. El seu nom fa clara al.lusió al color turquesa de les seves cristal.lines aigües. Es tracta sens dubte d’una de les platges verges més belles de l’illa. La seva sorra és fina i de tons blancs, a vegades apareix coberta de posidònia; una planta marina que ens indica el bon estat de conservació de la platja. Pels seus voltants podem visitar la Talaia d’Artrutx; una torre de vigia que constitueix un mirador majestuós sobre la costa.

És bastant visitada pel seu fàcil accés en vehicle ja que l’aparcament es troba a pocs metres de la costa. Podem arribar fins a aquest paradís turquesa sortint des del centre urbà de Ciutadella en direcció al camí rural de Sant Joan de Missa.

Esglèsia de Santa Maria

En ple centre de Maó s’aixeca una silueta massissa, rematada per un campanar, que defineix el perfil de la ciutat. Es tracta de l’església de Santa Maria. A mitjans del segle XIV, es construïren els ciments del temple original, d’estil gòtic però de dimensions més reduïdes, que es trobava al mateix lloc que l’edifici actual. Amb l’assalt de la ciutat sota el comandament del Barba-roja, l’edifici quedà molt danyat i el segle XVIII un raig acabà per deteriorar-lo totalment. Així, no fou fins el 1748, durant la dominació britànica, quan es construí el temple que avui en dia podem admirar.

El seu interior és d’inspiració neoclàssica; té una nau única amb volta de creueria i capelles laterals. L’església es caracteritza per les seves belles façanes; la principal s’obre al anomenat Pla de sa Parròquia, punt on es celebren festes i processons. La façana oriental està orientada a la Plaça de la Conquesta, on s’aixeca una estàtua en honor al rei Alfons III, que annexionà l’illa al regne d’Aragó. El conjunt és d’estil neoclàssic i posseeix un portal de tipus gòtic amb una imatge de la Verge Maria al frontó.

A més, ens trobarem amb l’element excepcional; el seu monumental orgue de gran qualitat instrumental i artística, construït entre 1807 i 1810 pel suís Juan Kyburz. Està considerat com una autèntica joia en la seva categoria al tenir quatre teclats amb 3.006 tubs sonors, dels quals 197 són de fusta i la resta de metall. La Fundació de l’Orgue de Santa Maria de MAÓ promou concerts de música clàssica

Naveta des Tudons

La naveta des Tudons és un dels monuments més emblemàtics de la prehistòria de les Illes Balears. La seva visita és obligada per la bellesa i la màgia que desprenen les seves pedres. Es tracta d’un monument funerari de finals de l’època pretalaiòtica (edat de bronze), que està construït amb grans blocs de pedres perfectament encaixades en forma de nau invertida. La seva façana és plana i lleugerament còncava, on ens trobarem una porta d’accés que dóna pas a un vestíbul quadrat, el qual comunica la camera inferior i la superior a través d’una xemeneia inclinada. Després de la seva comprovació en excavacions passades, sembla ser que la naveta tenia la funció de camera mortuòria, ja que el seu interior està destinat a albergar als difunts amb els seus paraments. A més de les seves pertinences, es realitzaven diverses ofrenes en forma d’objectes de bronze i ceràmica.

El seu accés està situat al Km. 40 de la carretera de Maó a Ciutadella. A l’entrada del jaciment ens trobarem amb un pàrking

Castell de Sant Nicolau

El Castell de Sant Nicolau està estratègicament situat a la boca del port de Ciutadella. Aquesta torre de defensa costera fou construïda per ordre dels espanyols, a finals del segle XVIII, a causa dels nombrosos atacs per mar que en aquells temps sofria l’illa.

Té forma de piràmide truncada, amb planta octogonal i està construïda en marès (pedra extreta de les pedreres de l’illa). Un fòrum protegeix tot el seu perímetre i destaca per la bellesa de les escultures barroques que adornen la seva façana.

 

L’interior del castell, en forma de volta i amb una columna al centre, és on es guardaven queviures i armament, servia a més com a guarida pels soldats. Des d’allí parteix una escala de caragol que comunica amb la terrassa i amb la torreta utilitzada com a observatori. La terrassa era la zona d’atac i vigilància on estaven els canons, avui en dia situats davant l’entrada del castell.

El castell de Sant Nicolau forma part de les nombroses torres militars de defensa repartides al llarg de tota la costa de Menorca aixecades durant les ocupacions d’espanyols, francesos i anglesos, entre els segles XVII i XIX. L’actual propietari és l’Ajuntament de Ciutadella i podem visitar-la gratuïtament.

Santuari del Toro

 

Al cim de la muntanya del Toro, el punt més alt de l’illa amb 358 m, tindrem l’oportunitat de descobrir alguna cosa més que unes impressionants vistes. Es tracta del santuari de la Mare de Déu del Toro, estretament relacionat amb la restauració del cristianisme el segle XIII. Des de llavors, es considera com un lloc molt arrelat a la història del poble menorquí que el reconeix com un centre d’espiritualitat i peregrinació.

A través d’un gran portal, accedim a un emblanquinat pati interior que ens porta fins a una petita església construïda, entre finals del s. XVI i inicis del s. XVII, sobre l’originària església gòtica. En l’actualitat, roman oberta tots els dies per als visitants, podrem apreciar la imatge de la Verge del Toro, patrona dels menorquins, tallada en fusta. 

Avui en dia, el santuari està habitat per una comunitat de religioses franciscanes de la Misericòrdia i fa les funcions de posada per a jornades de reflexió i recolliment per a les diferents agrupacions de Menorca. Aquest refugi compte amb tot el mobiliari i els serveis necessaris (lliteres, cuina i bany) que ens permeten passar uns tranquils dies de meditació.

Teatre Principal

El Teatre Principal de Maó és el teatre d’òpera més antic d’Espanya. De propietat municipal, va ser construït l’any 1829 per l’arquitecte italià Giovanni Palagi, damunt les restes de la murada que encerclava la ciutat de Maó. El disseny és el d’un teatre clàssic italià en forma de ferradura, factor que esdevé clau per una acústica immillorable.

Al llarg dels 180 anys d’activitat contínua, ha sofert diferents modificacions i reformes que l’han anat adaptant a les necessitats de cada època. La darrera reforma data de l’any 2001, en aquesta, el teatre va ser objecte d’una rehabilitació integral que el va dotar de tota la infraestructura tècnica, instal•lacions i serveis propis d’un teatre modern.

La capacitat del recinte és de 837 localitats, si bé devers 160 són de visibilitat reduïda, a causa de la seva tipologia. Compta amb personal laboral estable i gestió independent, a través de la Fundació del Teatre Principal de Maó, creada l’any 2001 per l’Ajuntament de Maó, que té la condició de Patró Fundador.