Cala Pilar

És una de les platges menys accessibles de l’illa, fet que provoca un cert aïllament que la converteix en un dels llocs de la costa nord que millor es conserva. És una molt bona opció per qui busqui la tranquil.litat. La seva extensió és bastant amplia i els seus arenals són de tons daurats i rogencs. Molt a prop d’ella podem descobrir el Macar d’Alfurinet, una platja formada a la vorera per una catifa d’enormes pedres.

Per accedir a aquest idíl.lic paratge haurem d’agafar la carretera general fins a arribar al Km. 34, on ens desviarem cap a Cala Pilar. Després de deixar el vehicle a un aparcament ben senyalitzat, podrem gaudir de la gran bellesa d’un recorregut d’una mitja hora en direcció cap al nord. Una altra opció és arribar fins Ets Alocs i caminar vorejant la costa.

Fes un cop d'ull a:

 

SENDERISME A MENORCA, DE CALA A CALA.

Cala en Turqueta

 

Aquesta platja és un autèntic tresor natural. El seu nom fa clara al.lusió al color turquesa de les seves cristal.lines aigües. Es tracta sens dubte d’una de les platges verges més belles de l’illa. La seva sorra és fina i de tons blancs, a vegades apareix coberta de posidònia; una planta marina que ens indica el bon estat de conservació de la platja. Pels seus voltants podem visitar la Talaia d’Artrutx; una torre de vigia que constitueix un mirador majestuós sobre la costa.

És bastant visitada pel seu fàcil accés en vehicle ja que l’aparcament es troba a pocs metres de la costa. Podem arribar fins a aquest paradís turquesa sortint des del centre urbà de Ciutadella en direcció al camí rural de Sant Joan de Missa.

Esglèsia de Santa Maria

En ple centre de Maó s’aixeca una silueta massissa, rematada per un campanar, que defineix el perfil de la ciutat. Es tracta de l’església de Santa Maria. A mitjans del segle XIV, es construïren els ciments del temple original, d’estil gòtic però de dimensions més reduïdes, que es trobava al mateix lloc que l’edifici actual. Amb l’assalt de la ciutat sota el comandament del Barba-roja, l’edifici quedà molt danyat i el segle XVIII un raig acabà per deteriorar-lo totalment. Així, no fou fins el 1748, durant la dominació britànica, quan es construí el temple que avui en dia podem admirar.

El seu interior és d’inspiració neoclàssica; té una nau única amb volta de creueria i capelles laterals. L’església es caracteritza per les seves belles façanes; la principal s’obre al anomenat Pla de sa Parròquia, punt on es celebren festes i processons. La façana oriental està orientada a la Plaça de la Conquesta, on s’aixeca una estàtua en honor al rei Alfons III, que annexionà l’illa al regne d’Aragó. El conjunt és d’estil neoclàssic i posseeix un portal de tipus gòtic amb una imatge de la Verge Maria al frontó.

A més, ens trobarem amb l’element excepcional; el seu monumental orgue de gran qualitat instrumental i artística, construït entre 1807 i 1810 pel suís Juan Kyburz. Està considerat com una autèntica joia en la seva categoria al tenir quatre teclats amb 3.006 tubs sonors, dels quals 197 són de fusta i la resta de metall. La Fundació de l’Orgue de Santa Maria de MAÓ promou concerts de música clàssica

Naveta des Tudons

La naveta des Tudons és un dels monuments més emblemàtics de la prehistòria de les Illes Balears. La seva visita és obligada per la bellesa i la màgia que desprenen les seves pedres. Es tracta d’un monument funerari de finals de l’època pretalaiòtica (edat de bronze), que està construït amb grans blocs de pedres perfectament encaixades en forma de nau invertida. La seva façana és plana i lleugerament còncava, on ens trobarem una porta d’accés que dóna pas a un vestíbul quadrat, el qual comunica la camera inferior i la superior a través d’una xemeneia inclinada. Després de la seva comprovació en excavacions passades, sembla ser que la naveta tenia la funció de camera mortuòria, ja que el seu interior està destinat a albergar als difunts amb els seus paraments. A més de les seves pertinences, es realitzaven diverses ofrenes en forma d’objectes de bronze i ceràmica.

El seu accés està situat al Km. 40 de la carretera de Maó a Ciutadella. A l’entrada del jaciment ens trobarem amb un pàrking

Castell de Sant Nicolau

El Castell de Sant Nicolau està estratègicament situat a la boca del port de Ciutadella. Aquesta torre de defensa costera fou construïda per ordre dels espanyols, a finals del segle XVIII, a causa dels nombrosos atacs per mar que en aquells temps sofria l’illa.

Té forma de piràmide truncada, amb planta octogonal i està construïda en marès (pedra extreta de les pedreres de l’illa). Un fòrum protegeix tot el seu perímetre i destaca per la bellesa de les escultures barroques que adornen la seva façana.

 

L’interior del castell, en forma de volta i amb una columna al centre, és on es guardaven queviures i armament, servia a més com a guarida pels soldats. Des d’allí parteix una escala de caragol que comunica amb la terrassa i amb la torreta utilitzada com a observatori. La terrassa era la zona d’atac i vigilància on estaven els canons, avui en dia situats davant l’entrada del castell.

El castell de Sant Nicolau forma part de les nombroses torres militars de defensa repartides al llarg de tota la costa de Menorca aixecades durant les ocupacions d’espanyols, francesos i anglesos, entre els segles XVII i XIX. L’actual propietari és l’Ajuntament de Ciutadella i podem visitar-la gratuïtament.

Santuari del Toro

 

Al cim de la muntanya del Toro, el punt més alt de l’illa amb 358 m, tindrem l’oportunitat de descobrir alguna cosa més que unes impressionants vistes. Es tracta del santuari de la Mare de Déu del Toro, estretament relacionat amb la restauració del cristianisme el segle XIII. Des de llavors, es considera com un lloc molt arrelat a la història del poble menorquí que el reconeix com un centre d’espiritualitat i peregrinació.

A través d’un gran portal, accedim a un emblanquinat pati interior que ens porta fins a una petita església construïda, entre finals del s. XVI i inicis del s. XVII, sobre l’originària església gòtica. En l’actualitat, roman oberta tots els dies per als visitants, podrem apreciar la imatge de la Verge del Toro, patrona dels menorquins, tallada en fusta. 

Avui en dia, el santuari està habitat per una comunitat de religioses franciscanes de la Misericòrdia i fa les funcions de posada per a jornades de reflexió i recolliment per a les diferents agrupacions de Menorca. Aquest refugi compte amb tot el mobiliari i els serveis necessaris (lliteres, cuina i bany) que ens permeten passar uns tranquils dies de meditació.

Teatre Principal

El Teatre Principal de Maó és el teatre d’òpera més antic d’Espanya. De propietat municipal, va ser construït l’any 1829 per l’arquitecte italià Giovanni Palagi, damunt les restes de la murada que encerclava la ciutat de Maó. El disseny és el d’un teatre clàssic italià en forma de ferradura, factor que esdevé clau per una acústica immillorable.

Al llarg dels 180 anys d’activitat contínua, ha sofert diferents modificacions i reformes que l’han anat adaptant a les necessitats de cada època. La darrera reforma data de l’any 2001, en aquesta, el teatre va ser objecte d’una rehabilitació integral que el va dotar de tota la infraestructura tècnica, instal•lacions i serveis propis d’un teatre modern.

La capacitat del recinte és de 837 localitats, si bé devers 160 són de visibilitat reduïda, a causa de la seva tipologia. Compta amb personal laboral estable i gestió independent, a través de la Fundació del Teatre Principal de Maó, creada l’any 2001 per l’Ajuntament de Maó, que té la condició de Patró Fundador.

Lithica

Les pedreres de s’Hostal, grans espais nascuts de l’extracció del marès, autèntiques escultures en el paisatge, han estat recuperades per l’associació Líthica fa deu anys i convertides avui en un centre cultural molt visitat. Les dues tècniques extractives del marès han obert a s’Hostal dos tipus d’espai:

Les antigues pedreres manuals, on parets inclinades i formes irregulars dibuixen un laberint de pedra i vegetació i acullen un gran jardí, el Laberint dels Vergers, amb un circuit botànic de plantes autòctones i un jardí medieval.

 

Les modernes pedreres mecàniques, monumentals i impressionants, on parets tallades i vertiginosament verticals obren espais cúbics que a l’estiu s’empren com a amfiteatre per a concerts.

Alaior

La ciutat, edificada al voltant de l’antic pujol d’Ihalor, nom d’on prové el seu actual topònim, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca l’any 1304. Alaior té 9.972 habitants i està a 12 km de Maó.

QUÈ VEURE A ALAIOR:

Església de Santa Eulàlia: La parròquia de Santa Eulàlia, avui patrona de la ciutat, és la primera estampa que ens trobem quan entrem a Alaior. L’estructura de l’edifici fou reedificada al segle XVII amb inspiració barroca, des d’ella podem accedir al carrer que arriba fins al Parc Munt de l’Àngel. La posició elevada d’aquest mirador brinda un magnífic observatori sobre l’entorn rural.

Centre Històric: Alaior amaga nombroses sorpreses arquitectòniques, racons que val la pena no perdre’s com:

•La capella del Rosari, a l’interior mateix de l’església de Santa Eulàlia, a més d’admirar quan surts el portal de Sant Pere.

•El pati de Sa Lluna, un antic claustre de franciscans.

•El palau Cant Salor, l’expressió de l’arquitectura civil representativa d’antigues famílies acomodades, avui de propietat municipal i seu de l’extensió de la Universitat de les Illes Balears.

• L’ermita de Sant Pere i la seva plaça poblada d’arbres on agafar-se un descans davant tantes proposteculturals.

•Els molins que envolten la població: el d’en John i el d’en Pujol i els colls de pous que encara es mantenen dins la trama urbana.

•Carrers de la vil.la medieval, que ens portarà a conèixer racons secrets de la ciutat.

Cultura: Per conèixer la realitat cultural d’Alaior, la millor opció és endinsar-se en l’espai cultural Rotger o en el centre de cultura de San Diego.

Gastronomia: Alaior és el bressol del internacionalment conegut Formatge de Menorca, a més destaca la producció artesanal d’embotits, gelats, pastisseria i elaboració de licors.

Indústria: Destaca la fabricació de calçat i bijuteria. Aquests productes poden adquirir-se, en gran part, a les indústries que compten amb botigues pròpies.

Senderisme: Els camins rurals dels seus voltants ens ofereixen l’oportunitat de realitzar diverses excursions de senderisme o anar en bicicleta, com l’itinerari que ens porta fins l’ermita rural de Sant Llorenç de Binixems.

Platges: Son Bou i Cala en Porter.

Es Mercadal

Es Mercadal és el centre geogràfic de l’illa, la seva fundació data de l’època de la reconquesta i el seu nucli urbà es concentra al voltant de l’Església de Sant Martí i de l’antic molí avui en dia reconvertit en un restaurant.

Pels seus carrers de cases baixes i de gran senzillesa estètica; ens trobem amb tota la puresa d’una població d’origen rural, on la vida de les seva gent segueix fluint de forma natural, com sempre han fet.

Anar descobrint, a ritme pausat, els secrets que ens ofereix cada racó del poble transmet unes sensacions d’harmonia fàcils d’explicar:

Visitar Cas Sucrer: botiga de dolços artesanals per excel.lència de l’illa.

Gastronomia: Degustar els productes acabats de sortir de la terra als restaurants de cuina tradicional menorquina.

Visitar L’Aljub: una impressionant cisterna construïda durant la dominació britànica per l’emmagatzematge de les aigües pluvials.

 

Descobrir els amagatalls dels seus encantadors carrers.

Pujar a la muntanya del Toro: Obviant el que diuen les llegendes, el seu origen etimològic podria ser àrab i significa el punt més alt. Al seu cim podrem descobrir un santuari i una torre quadrada del segle XIV, a més d’una visió panoràmica excepcional de l’illa. Els dies clars, la planura de Menorca permet observar tota la seva extensió.

Mercadal és el punt de partida idoni cap al principal centre d’esports nàutics de l’illa: Fornells.

Fornells: La seva impressionant badia és el paradís pels amants de la nàutica, en especial del windsurf, ja que la força del vent de tramuntana és el millor motor per navegar a les seves calmades aigües.

Des del seu port s’organitzen excursions marítimes cap a les platges del nord, una costa sorprenent on descobrir des de recòndites cales d’aigües cristal.lines a agrestes platges obertes al mar.

Aquesta població pesquera manté intacte tota l’essència del mediterrani, un paisatge idíl.lic que transmet una sensació de tranquil.litat incomparable. Més encara quan es té el plaer de degustar una Caldereta de llagosta, el plat més preat a l’illa, als restaurants del poble.

 

Es Migjorn Gran

El seu origen es remunta a la construcció de l’Església de Sant Cristòfol, l’any 1768. El temps sembla haver-se aturat des de llavors, o si més no ha transcorregut d’una manera tranquil.la mantenint així tot l’encant de sempre. De sempre, també és l’estil de vida de les seva gent que aparentment no ha canviat amb els anys.

Als seus estrets i encantadors carrerons ens trobem amb alguns exquisits restaurants, alguns amb vistes al camp menorquí, on testar l’autèntica cuina tradicional de tota la vida.

Els seus blancs carrers només es veuen alterats pels colors que s’utilitzen a algunes façanes per rejovenir-les, un autèntic contrast cromàtic que és un plaer per la vista.

Un plàcid racó del mediterrani on gaudir del discret encant del silenci, o rompre’l amb una sàvia tertúlia amb la hospitalària gent del poble, descansant en alguna terrassa.

Es Migjorn Gran alberga artistes de tots els camps, són especialment nombrosos el músics, els quals busquen la seva inspiració amb la sedant calma del poble.

Un cop plens d’harmonia, és el moment de partir cap als verds camins rurals de grans desnivells. Baixant cap al mar ens trobem amb alguns poblats prehistòrics, els fascinants paisatges que envolten els barrancs i una escarpada costa abans d’arribar a la platja.

Sant Lluís

La creació d’aquesta població de cases blanques i traçat rectilini fou obra dels francesos, durant la guerra del set anys (1756-1763). Originàriament fou projectat per albergar les tropes franceses, a més de crear un centre d’organització del poblat a un entorn rural.

L’església d’estil neoclàssic, dedicada al rei Lluís IX, és d’una gran bellesa arquitectònica i sorprèn per la seva integració amb les cases del poble.

Una visita a Sant Lluís ens obre els ulls a la simplicitat, a l’autèntica bellesa de les coses; representada al Molí de Dalt, imatge representativa de la població, un antic molí de blat convertit avui en museu etnològic.

Les tradicions populars segueixen vives al poble, aquí encara sobreviu el Joc de Bolla; un joc similar a la petanca que fou molt estès antigament a Menorca, el qual es practica a la sala de joc del Centre Cultural de Sant Lluís.

Durant els mesos d’estiu les manifestacions artístiques són nombroses. Fàcilment ens trobem amb algun concert o alguna obra de teatre programada pel poble. Així com un mercat de compra i venta d’art, on els artistes locals exposen les seves ceràmiques i pintures.

L’entorn rural conserva tota l’essència del paisatge tradicional menorquí. Els casats sorgeixen entre un autèntic laberint de parets seques (parets de pedres col.locades amb mestria, sense l’ajut de cap argamassa), les quals separen les finques les unes de les altres. Aquestes cases presenten unes peculiaritats que les fan úniques, com l’orientació de la teulada que predomina en el sentit est – oest, o la tan estesa costum dels seus propietaris d’encalcinar-les, dotant-les així d’una bellesa idíl.lica en el seu conjunt. D’entre aquestes agrupacions de cases, sobresurten els «llocs» o possessions senyorials que destaquen per les seves dimensions i per les seves singulars formes arquitectòniques.

Els voltants de Sant Lluís ens donen l’oportunitat de realitzar rutes de senderisme que arriben al mar. En perfecta harmonia amb la naturalesa, ens anem trobant pel camí amb la vegetació autòctona de l’illa, amb el pausat caminar de les vaques menorquines i amb la presència d’un talaiot (construccions prehistòriques de pedra) l’altura de la qual ens brindarà l’oportunitat de gaudir d’unes magnifiques vistes sobre Sant Lluís.

Abans d’arribar al nostre destí, on ens espera un merescut bany a les cristal.lines aigües de les cales del sud, ens trobarem amb una torre de defensa del segle XVI. Una construcció de pedra i morter utilitzada, a la seva època, per la vigilància costera, des d’on podrem afigurar tot l’esplendor de la costa.

Ferreries

Ferreries és un municipi situat entre Ciutadella, Mercadal i Es Migjorn Gran. El seu nom deriva de «ferrer» i que prové del llatí «ferrum» i té una població de 4.717 habitants.

La seva capritxosa orografia la situa al sud de barrancs de gran bellesa natural, entre els quals destaca el d’Algendar, i al nord s’alcen els pujols, com el de Santa Àgueda de 264 metres d’altitud.

Al voltant d’aquests paratges es construí el municipi el segle XVIII, fou quan es construí l’església de Sant Bartomeu, artèria de la qual neixen els blancs carrers del casc urbà. Des d’on podem perdre de vista el temps i passejar tranquil.lament fins a arribar a la Plaça Espanya, on cada dissabte es celebra un mercat artesanal: formatges de la zona, embotits elaborats amb carn de bestiar del camp menorquí, rebosteria tradicional, confitures i mel del camp. Fins i tot, ens trobem amb productes propis elaborats amb les mans més sàvies de l’illa com el macramé, o productes d’espart, vidre gravat, feines en cuiro, i sens dubte l’artesania més significativa: les avarques. Un calçat de cuiro treballat amb soles de pneumàtics, que té els seus orígens en la gent que treballava al camp. Tot això acompanyat per balls populars, una gran oportunitat de conèixer l’essència de les costums menorquines.

Ferreries és coneguda internacionalment per les seves fàbriques de calçat, que conjuguen l’elaboració artesanal amb les últimes tendències en moda d’alt disseny, a més de la producció de mobles i bijuteria. Aquests productes es poden adquirir a gran part de les indústries que compten amb botigues pròpies.

Una vegada hem recorregut tot l’encant del poble és el moment de descobrir el seu paradisíac entorn natural. Un itinerari cap a la grandiosa bellesa dels seus barrancs dels quals neix una exuberant vegetació on es refugia una fauna sorprenent i amb uns penya-segats de 80 metres d’altura.

Es Castell

És la població més oriental de l'illa, i a la vegada de tot el territori espanyol. Pel que ens dona l'oportunitat de viure intesnament la primera sensació del dia; una espectacular sortida del sol al costat del mar.

El seu urbanismeconservaeltraçat original quadriculat de carrers rectes, la seva plaça d'armes amb les casernes angleses i una arquitectura de reminiscències britàniques caracteritzada pel bonders i les típiques finestres de guillotina. En front de l'Ajuntament, pintat amb el característic color vermen anglès, es trobem amb el Museu Militar, on es conserven infinitat de detalls sobre els episodis de la història: plànols, informació sobre les fortificacions, pintures de l'època.

Es Castell mira cap el mar, més concretament cap el monumental port de Maó. Els seus carrers desemboquen a Cales Fonts, antic port de pesacodrs, de pura estampa mediterrània, on les terrasses dels bars i restaurants amb les parades d'artesania, comparteixen un paisatge idílic a la vora del mar amb les coves transformades en tendes i refugis de pescadors.

 

Maó-Mahón

Maó (pronunciació local el Mô) és la capital administrativa de l’illa. Compta amb 28.942 habitants (INE 2011). En aquesta ciutat es troba el Consell Insular de Menorca, figura administrativa que exerceix de govern insular, el major hospital públic Mateu Orfila i l’Aeroport de l’illa.

Les aigües del seu port natural, un dels més extensos del món i possiblement el més gran en bellesa, ha estat històricament porta d’entrada de nombroses civilitzacions. Situat estratègicament al centre del mediterrani, aquesta fortalesa natural oberta al mar ha estat el refugi més desitjat del mediterrani per combatre els vents de tramuntana, la fúria del mar i sobretot les esquadres enemigues.

HISTORIA DE MAÓ:

Els fenicis, fa 3000 anys, la denominaren Maghen per definir-la com a petxina; un escut protector de les adversitats que es trobaren abans de la seva arribada. També els cartaginesos foren protagonistes de la història de la ciutat, de tal manera que fins i tot l’origen etimològic de la ciutat podria provenir del general Magon, germà d’Aníbal que s’instal.là a l’illa entorn el 205 a. C.

La ciutat va créixer amb el pas dels romans que l’elevaren a municipi i amb la presència musulmana declinà la capital a favor de Ciutadella. Els seus episodis d’invasions i dominacions arriben al seu punt més dramàtic el 1535, un any de desgràcia, quan el temible pirata Barba-roja arrasa la ciutat i captura a cents d’habitants, els converteix en esclaus i els desterra al nord d’Àfrica.

Malgrat els vàndals, la fam i altres xacres, la ciutat comença a recuperar-se econòmicament i el desenvolupament urbanístic de Maó té un creixement considerable als anys posteriors, fins a arribar al seu màxim esplendor el segle XVIII.

Quan els anglesos, francesos i espanyols es disputen el control de la ciutat, tanta insistència de poder de tan preat tresor, provoca que canviï de mans fins a cinc vegades. Des del primer domini anglès el 1722 la ciutat de Maó passa a ser la capital administrativa de l’illa, l’activitat portuària creix i el trànsit d’esquadres de tot el món és intens i floreix una important burgesia maonesa. En aquesta època es construeixen els edificis més significatius i Maó comença a adquirir una personalitat que encara avui perdura als seus carrers.

La constant anada i vinguda de pobles, ha transformat Maó en una rica combinació de cultures, en una ciutat oberta i cosmopolita amb un marcat caràcter hospitalari que gaudeix d’un perfecte equilibri entre tradició i modernitat.

QUÈ VISITAR A MAÓ:

L’extens llegat cultural que han deixat les diverses civilitzacions es projecta als seus carrers , en les quals podem reconèixer , l’herència de l’estil colonial del segle XVIII.

Ajuntament: d’estil neoclàssic amb alguns elements barrocs. Destaca el color vermell de la façana del Principal de Guàrdia ( edifici originàriament destinat al cos de guàrdia anglesa ) .

Edificis religiosos: Sant Francesc, El Carme o Santa Maria, que al seu interior s’aprecia un orgue monumental de principis del segle XIX, amb el qual es celebren inoblidables concerts de música clàssica.

Teatre Principal: Un dels teatres d’òpera més antics d’Espanya , pel qual han passat les més importants figures internacionals del bel canto .

Ateneu Científic i Literari: Referència de l’esperit il • lustrat del segle XIX .

Museu de Menorca: un antic convent franciscà de línies barroques on podrem descobrir la realitat cultural de l’illa.

Mercat del Peix: construït sobre un antic baluard del segle XVIII , on els pescadors s’encarreguen de fer arribar puntualment els productes més frescos del mar. Actualment és punt de trobada per prendre un aperitiu al matí o a la nit.

Claustre del Carme: Trobarem un mercat de productes típics artesanals, fruites i verdures i carnisseries.

Edifici Modernista Casa Mir al carrer Ses Moreres i les espectaculars cases senyorials al carrer Isabel II.

Miradors del Port: Plaça Miranda , Isabel II , Sant Francesc.

Port de Maó: al port podrà visitar les petites botigues d’artesania i assaborir els productes de l’illa en els nombrosos bars i restaurants . Al port també es concentra tota la oferta l’oci nocturn de la ciutat. Molt recomanable és pujar a un dels vaixells que realitzen excursions turístiques. Així podrem descobrir, al llarg de les més de tres milles de longitud, un paisatge monumental de fortificacions del passat, illots que alberguen molta història i majestuoses viles colonials, com la de Golden Farm que domina la badia i segons explica la llegenda va ser escenari del romanç entre Lord Nelson i Lady Hamilton durant la dominació britànica de l’illa.

Ciutadella de Menorca

Ciutadella de Menorca és la ciutat més occidental de l’illa i és la seu del bisbat. Té 29.315 habitants, per la qual cosa juntament amb Maó, és el municipi més important de l’illa.

El passat encara segueix viu a aquesta ciutat, ja que cada episodi de la seva història es reconeix als seus carrers.

 HISTORIA:

La ciutat fou conquistada pel poder dels vàndals i, posteriorment, incorporada a l’Imperi bizantí. El segle VII els musulmans començaren a devastar-la, tot i que l’ocupació total no es produí fins a principis del segle X. Durant la dominació musulmana la Medina Minurka passà a denominar-se Ciutadella, que fou antiga capital de l’illa fins que el 1722 el comandant britànic Richard Kane traslladà a Maó els tribunals i les oficines del govern. La dominació francesa instaurà una corrent cultural de gran importància que donà pas a les idees imperants a Europa. L’etapa de domini espanyol que succeí a la segona dominació anglesa permetrà realitzar un antic desig de la ciutat: reinstaurar el bisbat propi.

QUÈ VEURE A CIUTADELLA:

Centre Històric: Els seu casc antic és una petita ciutat fortificada, la presència musulmana es manifesta en els laberíntics carrerons que surten des de la Plaça d’es Born, dins les muralles de la ciutat moresca.

Placa d’es Born: Amplia i senyorial, la plaça està dominada per un obelisc construït a mitjans del segle passat , que recorda l’assalt de la flota turca el 1558 i el sacrifici dels seus habitants, morts o convertits en esclaus. Ens trobem també amb l’Ajuntament, un palau emblema del poder, el Teatre d’es Born i els senyorials palaus: Salort, Vivó i Torre Saura d’estil neoclàssic propietat de l’antiga noblesa que encara segueix vigent en la societat actual.

Catedral: Des de la Plaça del Born neixen els carrers que s’endinsen en el casc antic, que ens porten a l’imponent catedral del segle XIV alçada sobre una antiga mesquita àrab.

Seu episcopal: Ciutadella com a seu episcopal de l’illa, ens segueix mostrant manifestacions del seu caràcter al seu convent de Santa Clara, la preciosa Església del Sant Crist. Així com el Seminari, amb el seu Museu Diocesà i el seu singular claustre.

Església del Roser o el Palau Saura: convertides ambdues en sales d’exposicions.

Ses Voltes: reben aquest nom per les seves característiques porxades i son un punt de referència per on passejar tranquil•lament i visitar els comerços de la zona. Durant l’itinerari, una imatge cridarà poderosament l’atenció del visitant: una escultura de bronze d’un be que fa al•lusió a les festes de Sant Joan.

Gastronomia: La ciutat s’ofereix també com a un bon lloc per a relaxar-se, en alguna terrassa de les seves nombroses places, o per conèixer els seus centres d’artesania. I sobretot és digne d’esment l’encantador port de Ciutadella, un lloc màgic on es pot tastar la típica cuina marinera de l’illa o viure la nit a les terrasses amb vistes al mar del Pla de Sant Joan.